General Lee

Aquell indesitjable va aparèixer pel camí que baixava del bosquet. Lliscava sobre dues rodes i feia sonar un timbre per provocar-lo. No tornaria a cometre el mateix error: la setmana passada havia respost al seu so i l’individu s’havia esmunyit per la part de darrere, fent veure que fugia abans de fer mitja volta i llençar tot de coses prop del porxo. Ell s’havia distret, espantat encara per aquella presència. Embriac de la seva capacitat de plantar-li cara i fer-lo fugir.
Va córrer cap a la porta principal. Es va amagar en un costat, darrere la tanca. El cor li anava a mil per hora. Panteixava. Sentia la musculatura tensa. L’adrenalina a punt.
L’individu va insistir fent dringar aquell timbre estrident. Notava la seva presència a l’altre costat de la tanca, furtiu i prest. Va aixecar el cap girant la vista envers la casa. No s’hi veia ningú; els babaus encara dormitejaven o es delectaven en un dels seus àpats desaforats. Ho hauria de fer tot sol.
Va espolsar-se la por de les orelles i va deixar que la ràbia anés creixent al seu interior convertint-se en un grunyit progressiu que fluïa des del més profund del seu estómac. Just quan l’individu va treure el nas per sobre la tanca, tota aquella ràbia continguda es va transformar en fúria i es va llançar a sobre seu. L’individu es va fer enrere, sorprès, caient d’esquenes. Ell el va increpar des de la tanca estant, convençut de la seva victòria. L’estrany, però, es va aixecar entre atemorit i desafiant; semblava com si volgués plantar cara, però sense atrevir-se a entrar. Això no li agradava del tot. Ell estava disposat a lluitar, però no podia evitar sentir por de sortir-ne malparat. Va decidir mantenir la seva agressivitat a la defensiva.
L’individu tampoc semblava massa disposat a assumir el risc de prendre mal. Mantenia el posat desafiant a una distància prudent. Ell avaluava les possibilitats que tenia de sorprendre’l des d’aquella distància, potser si fingia fer mitja volta i després hi tornava… En aquell moment l’estrany va treure quelcom d’una bossa que duia penjada i ho va llançar, amb totes les seves forces, cap a la porta de la casa. Ell va reaccionar d’immediat saltant la tanca, però el malparit es va escapar. Ja havia aconseguit el que volia.
Es va aturar mirant enrere. Aquella cosa havia caigut prop del porxo. Va córrer cap allà per examinar-la. La va tantejar, però no en va treure cap conclusió clara. Era perillosa?
La porta de la casa es va obrir i en va sortir un dels babaus. Eren ximples i estúpids però li queien bé; sabien treballar el camp i obtenir bones collites i s’encarregaven de criar gallines i vaques. Una companyia insulsa, avorrida, però útil. Tenir-los li permetia viure a cos de rei, sense fotre brot, preocupant-se només de protegir la finca.
Va decidir que, fora el que fora aquella cosa, seria millor allunyar-ho d’allí abans no es fessin mal els babaus. La va subjectar amb delicadesa i va mirar tot al voltant pensant què fer-ne.
—Ei! General Lee! Dóna’m això, vols?
El babau li va prendre aquella cosa d’entre les dents. Ell li ho va permetre; els babaus eren molt capritxosos i es posaven molt pesats quan volien una cosa i no la tenien.
—Maria! Em sembla que ha arribat el paquet que esperaves. L’havia agafat el General Lee; està mossegat i ple de babes. Gos dolent! Mal fet!
El babau li aixecava un dit. No sabia per què però no li agradava gens quan ho feia. Va decidir fer mitja volta i anar-se’n abans no el fessin emprenyar. Els babaus també ho tenien això, de vegades eren molt irritants.

This entry was posted in Català and tagged , . Bookmark the permalink.

One Response to General Lee

  1. Lluis says:

    Curiosa perspectiva narrativa.

    Això encara no ho havia llegit mai, m’ha agradat força, i a partir d’ara miraré a qui dic Babau….

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*

     

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>