Nina de porcellana

Els dos cossos jauen separats al llit en un fals descans. Ell voldria que fos plàcid, a les fosques, còmode. Mai no ho ha estat.
Com sempre, fingeix un son profund que ella sembla respectar. Sent els seus moviments suaus quan acomoda el seu coixí i s’incorpora per recolzar-hi l’esquena. Lentament, imagina que per no destorbar-lo. Però, tot plegat, potser només és el que vol imaginar. Podria ser un moviment sec, indiferent, que tot just pretén trobar una postura familiar, preàmbul d’una cigarreta. Un automatisme. Continue reading

Posted in Català | Tagged , | 2 Comments

Cisne y satélite

El cisne se alzó. Escrutó la vegetación buscando depredadores y emitió un chillido de intimidación. Esperó… solo el eco y el viento rozando los árboles. Abandonó el nido y caminó torpe entre juncos y lirios hasta el borde del estanque. Extendió las alas desperezándose y se metió en el agua. Continue reading

Posted in Castellano | Tagged , | 1 Comment

Fes memòria

Si estàs llegint aquesta carta voldrà dir que ha arribat el moment. Probablement no serà l’únic, ni el darrer, però això no té gaire importància perquè cada cop que la llegeixis serà el moment. T’haig de recomanar que et posis còmode. Has de tenir en compte que jo vaig molt per davant teu en informació, que tu encara no tens ni la més remota idea de què és el que et vull explicar, i no voldria que el camí que ens caldrà recórrer per posar-nos al mateix nivell et resultés una tasca extenuant. Et vull ben despert, ben conscient. Continue reading

Posted in Català | Tagged , | 1 Comment

Benito Palote

Benito Palote abandonó mi rincón de recuerdos olvidados el día que volví a ver su rostro de niño perfecto  en el periódico. Habían transcurrido treinta años desde la tarde que lo conocí y no había crecido. Hasta ese día Benito Palote era para mí menos que un recuerdo. Diría que era  una sombra. La sombra grisácea de  alguien que pasó por mi vida y que el tiempo había situado en esa sección de la memoria en el que algunos pedazos de realidad  se desvanecen y no son reemplazados. Continue reading

Posted in Castellano | Tagged , | Leave a comment

El Ferrari groc

El primer cop que el vaig veure vaig pensar que només a un rus se li acudiria pintar un Ferrari de groc. Ma non ci credo. El primer error és, sempre, donar les coses per sabudes i en tot el cap de setmana no havia tingut el menor indici de que els russos m’haguessin seguit fins allà. Per força havia de ser italià el giny capaç d’aparcar un cotxe, tan discret com aquell, al costat de Piazza Spagna amb un certificat d’invalidesa fals. Continue reading

Posted in Català | Tagged , | 1 Comment

Que ve el llop

Se sentia, la sirena de l’ambulància, udolar amb una estridència afligida que esquinçava l’aire. “Que venen els llops! Que venen els llops!” feia ell, i reia el seu propi acudit sense por a que li comptessis les dents que li mancaven i, encara, si te’l miraves una estona massa llarga te’l repetia fins que reies o fingies fer-ho. Continue reading

Posted in Català | Tagged , | Leave a comment

Uno de ellos

Fui consciente de mi existencia hace miles de años en un campo de batalla de Europa Central. Los soldados luchaban desde el amanecer. Los que no yacían malheridos o muertos atacaban y se defendían exhaustos por el peso de las armas y las horas. Los cadáveres de hombres y animales dificultaban cualquier avance. La lucha había perdido el sentido táctico y grupos desperdigados se batían casi sin reconocerse ajenos a las órdenes de sus superiores. Continue reading

Posted in Castellano | Tagged , | Leave a comment

Relatĕria

La relatĕria es un blog en el que os ofrecemos nuestros relatos para que podáis leerlos, comentarlos, criticarlos y ayudarnos a mejorar con vuestras opiniones.

La relatĕria és un bloc en el que us oferim els nostres relats per a que pugueu llegir-los, comentar-los, criticar-los i ajudar-nos a millorar amb les vostres opinions.

Posted in General | Tagged | Leave a comment