Núvols baixos sobre Kokura

A l’escola fa un dia gris. Trist perquè volia ser plujós i s’ha quedat a mig camí. Els nens, tant com són de cruels a vegades, i semblen comprendre-ho i compadir-se’n perquè juguen amb ell, corrent i rient, com si fos un dia net i clar. El mestre els contempla de la porta estant. Veu en ells l’esperança de temps millors en que ni l’odi no emmascari els raigs del sol, i també se li dibuixa un somriure al rostre.

Lluny d’allí, el “Bock’s Car” lluïa la seva perfecció metàl•lica amb indiferència. El Major Sweeney va quedar-se mirant l’aparell com feia sempre abans de ficar-se a les seves entranyes. Els seus companys l’esperaven dins, amb l’home gras impacient per fer el seu primer i darrer vol. El Major ja tenia el pressentiment que no seria un viatge plàcid i així li va dir al seu copilot, el Lloctinent Albury, mentre s’enlairaven: «espero que res no ens emmerdi el dia». Tanmateix, el dia es va emmerdar. L’home gras semblava incòmode i el Capità Beahan, fart de fer de mainadera, es barallava amb un dispositiu electrònic que disparava un llum intermitent, impertinent. El Major Sweeney va esbufegar, i ho va tornar a fer quan un dels B-29 d’escorta no es va presentar al punt de trobada. Va volar en cercles per espai de mitja hora llarga, «què diuen els manuals?» Els manuals mai diuen res sobre els petits detalls i l’home gras ja anava amb retard. Van seguir la ruta sense l’avió impuntual i van arribar sobre Kokura. El cel era tapat. Núvols baixos i contaminació. Més esbufecs i més cercles «fins quan? què diu el manual?» El manual no diu mai res sobre els petits detalls. Ho fa un pilot que s’encén indicant que la reserva de combustible minva de manera alarmant, un tècnic de navegació que refà els càlculs sobre l’autonomia de vol, un altre llum impertinent que avisa d’un bloqueig als tancs de reserva, nous càlculs… «No podem seguir esperant, quin és l’objectiu secundari?» I l’avió enfila cap a Nagasaki. El Major i el Capità Beahan discuteixen sobre què fer amb l’home gras. Ara el seu ventre inflat de plutoni s’ha tornat una presència molesta, Nagasaki també està ennuvolat i no podran quedar-s’hi gaire estona. Parlen de tirar-la sobre el mar o de deixar-la caure guiant-se només pel radar i creuar els dits confiant que encerti la ciutat. «Què diu el manual?»

A l’escola els nens miren cap al cel. El mestre també i arrufa les celles, li ha semblat sentir una remor llunyana. Els nens riuen juganers i assenyalen una escletxa als núvols per on el sol ve a acaronar-los. Al mestre se li dibuixa un somriure al rostre.

Xiula l’home gras.

This entry was posted in Català and tagged , . Bookmark the permalink.

One Response to Núvols baixos sobre Kokura

  1. Lluis says:

    Interessant doble versió d’un fet històric ben conegut….

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*

     

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>